Compartim i practiquem la Sociocràcia 3.0, principalment, i traslladem a la vostra organització les pautes i pràctiques (patrons) que han demostrat ser útils per millorar el rendiment, l’alineació, el compliment i el benestar de les organitzacions.

En els nostres acompanyaments estudiem les pràctiques de la vostra organització a diferents nivells, detectant en poques trobades els primers patrons que poden ser d’utilitat per al vostre funcionament, i instruint la implementació d’aquests de forma progressiva per tal que totes les persones involucrades sentin els beneficis que proporcionen. El procés és, per tant, un acompanyament personalitzat, i adaptat a la idiosincràsia de la vostra organització.

Els patrons proposats es basaran sempre en els 7 principis següents:

1. Efectivitat
2. Consentiment
3. Empirisme
4. Millora contínua
5. Equivalència
6. Transparència
7. Responsabilitat

També us ajudem a definir les funcions i els cercles necessaris per gestionar els processos de l’organització, i a concretar els seus dominis, les seves tasques i els seus objectius, distribuint l’autoritat per tal que la governança promogui la participació, l’eficàcia i l’eficiència de totes les persones implicades.

El cicle de millora contínua divulgat per Deming és el motor de qualsevol procés: decidir, fer, mesurar i, sobretot, canviar allò que sigui necessari si els resultats no són satisfactoris és l’única manera de millorar. El terme es va desenvolupar especialment al Japó als anys 50 i inclou:

• Considerar tant els resultats com el procés.
• Visió ampliada que inclogui el procés complet.
• Intenció d’aprenentatge.

A tot això ens agrada afegir-li:

• Responsabilitat integral: Analitzar els errors sempre des del punt de vista de que és el que està al nostre abast per millorar.
• Pensament sistèmic: Evitem atribuir els errors a les persones, posant el focus en els sistemes que els permeten.

La producció ajustada (lean manufacturing) és una filosofia de gestió enfocada a la reducció dels set tipus de malbaratament: sobreproducció, temps d’espera, transport, excés de processament, inventari, producció defectuosa i potencial humà sub-utilitzat. Eliminant el malbaratament, la qualitat millora i el temps de producció i el cost, es redueixen.

Coneixem com a mètodes àgils un conjunt de tècniques, instruments i conceptes que ajuden a potenciar el treball en equip, tant en el desenvolupament de projectes com en la gestió de processos i organitzacions. El concepte àgil, agile en anglès s’utilitza des del manifest publicat per un grup de programadors de programari en l’any 2001.

El mètode àgil més conegut és el Scrum, que impulsa la productivitat en la gestió de projectes. Algunes de les idees que componen la filosofia Scrum són les següents:

• Integra el canvi com una constant
• A mig fer no vol dir fet
• La multitasca ens fa maldestres
• Els equips autònoms i amb capacitat de decisió rendeixen millor
• La transparència i el benestar fomenten la creativitat, fiabilitat i l’eficàcia.

Algunes de les eines que utilitza Scrum:

• La gestió visual de les tasques
• El funcionament evolutiu per intervals (sprints)
• Les reunions diàries efectives (scrums),
• 2 rols específics el representant de client (o product owner) i el facilitador (o scrum màster).
• La millora contínua a través de les reunions retrospectives
• Sistemes d’avaluació de projectes i mesura de la productivitat.

A més de la producció ajustada o lean manufacturing, i la governança sociocràtica, també considerem com a mètodes àgils i apliquem habitualment la Teoria de les Restriccions de Goldratt (TOC-DBR), per optimitzar tot tipus de processos i sistemes complexos; així com la distribució de Pareto, segons la qual podem esperar que el 20% de les causes produeixi el 80% dels efectes.