Valors (III)

Valors (III)

La humilitat en el procés d’aprenentatge

Quin és l’inici de qualsevol aprenentatge? Reconèixer que no sabem.

Són de sobres conegudes les quatre fases de l’aprenentatge:

  1. Desconeixement inconscient: No sabem que no sabem.
  2. Desconeixement conscient: Sabem que hem d’aprendre una determinada habilitat o concepte, però encara no l’hem adquirit.
  3. Coneixement conscient. Coneixem el concepte o els detalls de l’habilitat però els apliquem amb molt d’esforç. Només quan som molt conscients ens apliquem a això amb els 5 sentits.
  4. Coneixement inconscient. Apliquem l’après sense esforç, sense ser-ne conscients.

Tots passem per aquestes fases. Des del moment en què encara ni tan sols sabem que no sabem, és a dir, desconeixem fins i tot l’existència d’un concepte relacionat amb qualsevol matèria, fins al moment en què ja fem servir fins i tot de manera inconscient, automatitzada, el coneixement adquirit.

Ara bé, per difícil que sigui una matèria, és probable que la major dificultat en el procés d’aprenentatge es doni en el pas de la fase 1 a la fase 2. Volem dir que, en multitud d’ocasions, la major dificultat per al nostre progrés , es troba en l’acceptació de que tenim la necessitat d’incorporar un nou concepte o habilitat al nostre repertori. El no sabem que no sabem, el trobem moltes vegades en la versió que nosaltres no necessitem aquest coneixement o habilitat.

El major enemic de l’aprenentatge és, doncs, l’actitud de qui creu saber tot el que necessita saber. És comú en aquests casos la interpretació que certs conceptes útils per modificar els nostres comportaments rutinaris i millorar les nostres capacitats i acompliment, no són més que sentit comú, que no són res de nou …

Reconèixer que mentre estem vius estem aprenent

Una valor fonamental per a la millora contínua, aplicable tant a nivell personal com en les organitzacions, és el de l’aprenentatge permanent. Per a això, és necessària l’actitud de reconèixer amb humilitat que mentre estem vius estem aprenent. No hi ha major perill per al progrés, que l’actitud d’aquell al qual li costa trobar qui pugui ensenyar-li alguna cosa, o res de nou que aprendre.

Si aquest tema us interessa podeu llegir La cinquena disciplina de Peter Senge o Metamanagement de Fredy Kofman.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Close Menu

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies