La responsabilitat en el cicle de millora contínua.
Sense assumir la nostra responsabilitat en el resultat, no és possible la millora contínua.
M’agrada comparar la gestió per processos amb un vehicle. En aquesta metàfora, TOC, la Teoria de les Restriccions de Goldratt, faria el paper de la direcció; la selecció de la principal restricció al rendiment del procés dirigiria les nostres accions. Seguint amb la metàfora mecànica, el cicle PDCA de Deming (Pla, Do, Check, Act) representaria el motor del procés, mentre que SCRUM seria el turboalimentador que afegeix un extra de potència.
Doncs bé, quin seria l’oli en aquesta metàfora?
En el nostre post anterior parlàvem que els valors estan de moda i definíem el principal grup de valors que faciliten, greixen, les relacions humanes. Doncs bé, la responsabilitat és un altre valor fonamental, l’oli, de la metàfora inicial. Sense la responsabilitat el motor de la millora contínua, el cicle PDCA, es bloqueja, gripa. M’explicaré.
Fixem-nos en la fase d’actuar, és a dir, de modificar el nostre comportament en la recerca de la millora.
Modificar el nostre comportament, millorar la forma en què fem les coses, implica assumir la responsabilitat de les nostres decisions. Implica assumir que les nostres decisions no sempre són les millors, que tot el que fem és susceptible de millora. Responsabilitzar implica tenir la vista posada en els nostres actes, interpretar les situacions com a conseqüència de les nostres decisions.
Tot i que és evident que els resultats que obtenim no depenen únicament del que fem, el nostre comportament és l’única cosa que podem canviar, i aquest canvi és l’impulsor de la millora contínua.
Davant de qualsevol circumstància insatisfactòria, per exemple en comparar la nostra xifra de vendes amb la xifra que ens hagués agradat obtenir, podem realitzar diversos tipus de judicis. Podem enfocar aquests judicis a les circumstàncies externes que ens han pogut impedir que complim els nostres objectius. D’altres, poden enfocar-se a l’efectivitat de les nostres accions. Totes elles poden ser certes, però, les que se centren en el nostre comportament són les úniques que ens van a permetre actuar al respecte. Centrar-se en les circumstàncies externes impedeixen la fase més important del cicle de millora contínua, el canvi, sense el qual, per definició, la millora és impossible.
Si volguéssiu aprofundir en el concepte de la responsabilitat us recomano que llegiu a Fred Kofman en Metamanagement o bé en L’empresa conscient.
I no dubtis en contactar amb nosaltres si prefereixes que us acompanyem en la posada en pràctica, o l’impuls, d’un procés efectiu de millora contínua.
