Si no sou professionals de la informàtica, és molt probable que sigui la primera vegada que tingueu notícia sobre els mètodes àgils, és per això que intentarem explicar-ho de manera senzilla.
Per poder entendre els mètodes àgils hem de posar-ho en context. El concepte mètodes àgils apareix a partir del manifest àgil redactat el 2001 per Jeff Sutherland, Kent Beck i Ken Schwaber entre d’altres 17 professionals de la programació de software i de la gestió de projectes, després de posar en comú les seves experiències en la gestió de projectes complexos en entorns canviants.
Tots ells són promotors del mètode SCRUM. El mètode SCRUM, del que tindrem ocasió de parlarem en següents posts, i que Jeff Sutherland explica de forma amena en la seva obra anomenada de la mateixa manera, és un dels models àgils de gestió de projectes amb més èxit i difusió. Resumint molt, SCRUM està basat en un procés d’iteracions curtes que s’enfoquen en obtenir productes complets i que incorpora pautes de seguiment i revisions sistemàtiques. Per poder ser aplicat, SCRUM necessita d’uns equips basats en valors com la transparència i la integritat, que han de ser compostos per professionals amb habilitats complementàries, amb escassa jerarquia entre ells i auto organitzats. La paraula SCRUM es refereix al nom en anglès de la melé típica del Rugby.
Ara bé, la filosofia implícita en els principis i mètodes àgils no són exclusives de la programació de software, ni es limita a eines de gestió de projectes, si bé és en l’èxit assolit en la multiplicació de la productivitat i l’efectivitat en aquests àmbits és el motiu de la seva actual difusió.
