Us recomanem molt la lectura d’aquest article aparegut a la Harvard Business Review al passat novembre, del que us facilitem l’enllaç al peu. En resum ve a donar un conjunt de causes que impedeixen, segons els autors, que les nostres organitzacions aprenguin més ràpidament. Entre ells la por al fracàs i els marcs mentals rígids, l’excés de treball i la manca de reflexió.
Però voldria ressaltar-ne alguns de peculiars: una d’elles la sobrevaloració de l’actuació en el passat, que posa el focus en els resultats en lloc de la capacitat d’aprenentatge de les persones.
Un altre de poc conegut és l’error d’atribució, que consisteix en atribuir un resultat a una actuació individual en lloc de al sistema que permet o provoca el resultat.
També molt interessant, i que explica molts defectes de la nostra pròpia societat en molts àmbits: l’excés de conformitat i d’adaptació a la cultura de l’empresa, una mena de captura intel·lectual que impedeix a aquells amb perspectives diferents defensar les seves posicions i a la llarga dificulta la millora dels sistemes i organitzacions al desaprofitar persones i visions valuoses.
O finalment, per no allargar-ho més, una visió estreta del que és l’expertesa, limitada al coneixement aportat per experts reconeguts, que es contraposaria a la manca d’implicació en els processos de reflexió dels empleats de primera línia, dels que moltes vegades es menysprea els seu coneixement.
No és fàcil trobar escrits sobre direcció d’empreses que parlin d’aquesta mena d’errors comesos pel management tradicional, una petita joia doncs, en línia amb la proposta de l’ agile management.
Aquí teniu l’enllaç: Harvard Business Review
