Només farà un parell d’anys que vaig descobrir el concepte de mètodes àgils. Va ser al llegir un article d’en Steve Denning a la revista Forbes. Em va cridar l’atenció el seu títol: El secret més ben guardat sobre management: agile . En ell, l’autor del llibre Radical Management explicava de forma molt atractiva com algunes vegades a la història es produeixen avenços que triguen a ser reconeguts a la comunitat pel sols fet que les persones que els descobreixen no formen part dels cercles en els que la comunitat espera que es produeixin.
Explicava en Denning alguns d’aquests casos, com els d’en John Harrison un rellotger Anglès que va resoldre el problema de la determinació de la longitud, molt important per la navegació al segle XVIII. O el del Dr. Barry Marshall metge australià que va descobrir la Helicobacter Pylori la bactèria causant de les llagues d’estomac, o inclús del propi George Mendel descobridor de les regles de la genètica.
Bé, dons en el camp del management, segons ell havia passat una cosa similar. L’eina més important per obtenir grans rendiments en el treball en equip, permetent una combinació ideal de innovació continua i de disciplina en l’execució , i per tant per desenvolupar el talent de les persones en l’entorn laboral, havia sigut descoberta pels membres més anàrquics i desconnectats de la ciència del management, que no són altres que els departaments informàtics, i que això feia que les aquestes bones pràctiques haguessin passat desapercebudes durant molt de temps.
De fet encara ara els efectes de l’aplicació dels mètodes àgils i l’ agile management no ha arribat a les nostres empreses fora de les que degut a la seva activitat, estan al corrent d’allò que passa en els entorns del desenvolupament de software.
Us recomano molt la seva lectura: “El secret millor guardat del management: agile”.
